Pablo d’Ors: Les figures del pessebre

Aquest és el nucli de l’homilia que Pablo d’ors va fer a la Vetlla de Nadal que gairebé 550 persones celebràrem dijous passat a la parròquia de Sant Josep Oriol, amb moltes ganes de viure el Nadal amb profunditat. AQUI  podreu veure’n unes quantes fotografies.

1. Maria i Josep busquen un lloc perquè el seu infant pugui néixer. Tot parteix de la recerca, de perseguir un lloc on pugui néixer el millor de nosaltres mateixos. Però perquè això sigui possible, cal posar-se en camí. A la intempèrie. Els protagonistes d’aquesta història no entenen què els està passant, no saben com els ha arribat aquest infant. Però saben que arriba. Els posa en camí la crida, però també el seu no saber.
2. Els habitants de Betlem no els acullen, els rebutgen, no volen trencar el seu cercle de confort perquè hi entri la novetat. I Maria i Josep s’han de refugiar en el racó més profund i amagat: un lloc on ningú no podia esperar que hi nasqués ningú. Quan et posis a resar, diu Jesús a l’Evangeli, vés a la teva habitació, tanca la porta i allí, en el més amagat, el teu Pare t’escoltarà. També dins de nosaltres tenim una cova on ens espera el naixement de la nostra veritable identitat. Però el món no entendrà que ens hi retirem i, més que això, no ens obriran les seves portes.
3. El Nen neix. És petit, fràgil, indefens. Així és la llum que neix en nosaltres si correm el risc de retirar-nos a aquestes profundes coves de la interioritat: petita, indefensa, fràgil. Però tots estem cridats, com Maria i Josep, a donar a llum, a rebre la llum, a treure-la de nosaltres mateixos per il·luminar el món.
4. En l’esdeveniment apareixen tres tipus de personatges; els animals primer, els pastors després, i els reis al final. Els animals –en aquesta paràbola nadalenca sobre la meditació- representen el cos: els pastors, les ombres; els reis, les llums o els talents. Tot –cos, ment i esperit: ombres i llums- s’inclinen davant el misteri de la Llum que acaba de néixer. El cos, en meditació, ha d’estar com la mula i el bou estan amb el Nen al pessebre: presents, sense pensaments, aportant la seva escalfor, acompanyant el misteri.
5. En el context cultural en què es va viure aquest esdeveniment, els pastors representaven la classe social més baixa, els pitjor vistos, aquells que tothom marginava perquè la reputació del poble no caiés en picat. Els pastors representen les ombres, aquestes zones obscures de la nostra vida de què ens avergonyim. També ells necessiten la llum d’aquest Infant. També ells comencen a redimir-se quan cauen de genolls davant del Misteri i l’adoren.
6. Els reis d’Orient, finalment, representen el poder i la saviesa d’Orient, que també vénen a la cova obscura de Betlem per accedir a la saviesa amb majúscules. Simbòlicament representen els nostres talents, les nostres conviccions, idees, creences… També tot això, per bonic que sigui, per perdurable i fiable que ens hagi semblat, ha de peregrinar cap a aquest racó de Betlem, aquell forat, on ha nascut l’esperança en forma de Nen.
7. Per acabar, diré que una estrella brilla en el firmament de Betlem, just al damunt de la cova. Aquest estel no és solament el Nen Jesús, sinó cada meditador que sap fer-se infant, és a dir, assolir una segona innocència. Estem cridats a brillar, cridats a il·luminar la nit obscura del món.
8. El misteri de l’encarnació que celebrem els cristians per Nadal és, en realitat, una celebració del misteri de la meditació

• Déu es fa home i baixa a la terra. Quan meditem seiem a terra, la nostra terra, el lloc de la veritat, on se’ns convida a entrar a l’escola de la humanitat.
• Déu és crucificat, és a dir, abraça la seva creu i la redimeix. Els meditadors estem cridats a abraçar les nostres ombres i a travessar-les.
• Déu Ressuscita, el meditador s’il·lumina.

¡Bon Nadal a tots, feliç meditació!