Amb la venda de més de 100.000 exemplars, el llibre Biografía del Silenci, del prevere i escriptor Pablo d’Ors, publicat en català per Angle i en castellà per Siruela, ha posat en relleu dos trets molt significatius de la nostra societat occidental: l’excés de soroll, en sentit literal i en sentit metafòric, i el desemparament espiritual pel desprestigi que cada vegada més pateixen les religions. Potser per això, un llibre que descriu en primera persona i de manera molt senzilla l’experiència de meditació de l’autor ha rebut una acollida inesperada i ha desvetllat una set de silenci i d’espiritualitat.
Per donar-hi resposta, el mateix Pablo d’Ors ha promogut una xarxa de meditadors: els Amigos del Desierto, que també ha trobat ressò, des de fa un parell d’anys, a Catalunya, amb els Amics de Desert.
Els Amics del Desert s’insereixen dins la tradició de meditació explícitament cristiana dels pares i mares del desert, cosa que no significa en absolut que calgui ser cristià per formar-ne part. En aquest sentit és un interessant punt d’encontre de persones amb itineraris vitals i espirituals molt diversos, perquè el silenci –l’activitat nuclear dels Amics¬- és una activitat universal. Hi ha qui arriba amb molts anys de bagatge de ioga o de meditació zen, hi ha cristians que provenen de moviments i de grups molt diferents entre sí, i hi ha qui mai no s’ha aturat a fer pregària ni meditació i ni tan sols està batejat. Un taller d’iniciació molt senzill en fa l’acollida i facilita les primeres passes.
La percepció del moment ens fa atents al nostre entorn
Quan seuen a meditar, els Amics del Desert, ho fan en immobilitat absoluta, després de recitar la seqüència de Pentecosta, ben atents a la percepció de la pròpia respiració, de la posició de les mans i de la recitació d’un mantra. Es tracta de treballar la percepció del moment present i de deixar de banda totes les cabòries, angoixes i pensaments, encara que siguin motivats per la millor de les causes possible. L’atenció s’adreça a Déu mateix, al silenci total, no pas a allò que es té entre mans, que no deixa de ser una part d’un mateix. I aquesta manera de “perdre el temps”, com diu Jalics, és l’antítesi de “la pressió del rendiment”, és a dir, de la utilitat, de la feina feta, del “compte de resultats”, per dir-ho d’alguna manera. Demana confiança i gratuïtat. La coneguda pregària de l’abandó de Charles de Foucauld, que tanca cada sessió, resumeix bé aquesta actitud.
Tanmateix, no hi ha obsessió ni per la postura (es pot meditar assegut en una cadira) ni per aconseguir deixar la ment totalment en blanc (sembla que això és més aviat un mite). Meditar és ben senzill, a l’abast de tothom. No és incompatible ni amb l’acció ni amb la reflexió ni amb altres formes de pregària i, contràriament al que semblaria, crea uns forts lligams comunitaris. El silenci uneix i l’atenció ens fa més sensibles a allò que ens passa a nosaltres, i a la gent que ens envolta, a cada moment. Perquè més aviat vivim immersos en la cultura de la dispersió, de l’aparador i de l’entreteniment continu.
La prova del cotó de la meditació -diu Pablo d’Ors- és la compassió. Perquè la meditació és més un camí d’acceptació de la fragilitat que d’enfortiment o d’èxit. I en aquest sentit connecta bé amb l’Església dels pobres.
Les activitats del desert
Si bé el que es persegueix és la pràctica regular de la meditació, els Amics del Desert ofereixen dues dinàmiques comunitàries: els seminaris de meditació i els fòrums. Per participar en el seminari només cal haver passat pel taller d’iniciació; l’espai del fòrum requereix un cert compromís amb el silenci, pel que s’imposa haver participant en un recés d’iniciació. Els seminaris tenen una periodicitat quinzenal. Consisteixen en dues tandes de meditació, entre les quals es llegeix i es comenta un fragment de l’evangeli. Els fòrums, de caràcter mensual, són un espai de formació. En aquests dos anys s’han treballat textos del jesuïta hongarés Franz Jalics, que ha desenvolupat àmpliament la metodologia que els Amics segueixen.
També s’organitzen recessos de caps de setmana per introduir-se i aprofundir en la meditació i, a l’estiu, els exercicis contemplatius de Jalics. Tot plegat acompanyat de vetlles de pregària i sessions formatives. Se n’ha fet una sobre els pares i mares del desert, i una altra sobre la icona de la Trinitat de Rublev.
La Vetlla de Nadal
El proper dijous 22 de desembre, de les 20,30 a les 22,30 h. tindrà lloc la Vetlla de Nadal, a la parròquia de Sant Josep Oriol de Barcelona (carrer Diputació, 145). Una vetlla consistent en silenci, moviment contemplatiu, cants i lectures, i presidida per Pablo d’Ors.
Unitat en la diversitat
La icona de la Trinitat de Rublev presideix les sessions de meditació dels Amics del Desert. Expressa bé el dinamisme de les relacions, la imprescindible acollida, i la diversitat de les tres persones en un sol Déu. La taula parada de l’Eucaristia n’és el centre. Aquesta unitat en la diversitat és ben diferent d’altres tradicions de meditació que dissolen el jo en la unitat. Pablo d’Ors en fa també una definició laica ben interessant: la font, el camí, l’energia.
Amics del desert a Catalunya:
https://amicsdeldesert.wordpress.com/
amicsdeldesert.barcelona@gmail.com
amicsdeldesert.tarragona@gmail.com
Article de Mercè Solé publicat per Catalunya Cristiana l’ 11 de desembre de 2016
ADD BCN 