Pablo d’Ors, amic del desert

Amics del desert és una xarxa de persones que fan meditació, que té un parell d’anys d’història i que ha nascut per iniciativa del prevere i escriptor Pablo d’Ors. La publicació del seu llibre Biografia del Silenci (Angle Editorial, en català; Siruela, en castellà), en què l’autor explica la seva pròpia experiència en l’aprenentatge i la pràctica de la meditació, ha obtingut un ressò espectacular i ha posat de manifest la set de silenci i d’espiritualitat de moltes persones de creences molt diverses. Amigos del Desierto vol donar una resposta a tota aquesta inquietud i ha esdevingut trobada de meditadors i espai de formació en tot el territori espanyol. Facilita eines per posar en pràctica tot allò que Pablo d’Ors explica en el seu llibre, de forma pedagògica i dins de la tradició cristiana. El mètode de Franz Jalics, un jesuïta hongarès, que va viure i va patir la dictadura argentina n’és el punt de partida. Catalunya (a Barcelona i a Tarragona) compta també amb els Amics del Desert, que a Barcelona es reuneixen quinzenalment. Si no es compta amb experiència en la meditació, l’associació proposa una sessió prèvia d’iniciació. Amb tot, periòdicament es fan recessos d’iniciació, molt més complets, com a inici d’un itinerari que, a poc a poc, va ajudant a consolidar la pràctica quotidiana de la meditació. S’hi pot contactar a amicsdeldesert.barcelona@gmail.com. En el seu web https://amicsdeldesert.wordpress.com/ s’hi pot trobar més informació.

Aprofitem el contacte amb Pablo arran d’una de les seves visites a Catalunya, aquesta vegada al monestir de Poblet, on dirigeix un seminari d’iniciació a la meditació.

Moltes persones que han pres contacte amb els Amics del Desert manifesten el seu entusiasme per la lectura de la Biografia del silenci, que s’ha reeditat nombroses vegades. Quina repercussió ha tingut el llibre?

L’èxit comercial d’aquest petit assaig és insignificant en comparació amb el seu èxit existencial, si ho he de valorar pel que m’escriuen els meus lectors. Per a centenars de persones, aquest llibre ha esdevingut una cosa molt especial en les seves vides: un llibre de capçalera, un horitzó -el de la meditació- pel qual volen transitar. Sento que, més que escriure’l jo, aquest llibre s’ha escrit per mitjà meu. Com si jo hagués estat un mer instrument.

Com va sorgir la idea dels Amics del Desert?

No és una invenció o una idea meva, sinó una troballa, una cosa que m’he trobat, un regal que Déu m’ha fet i que, evidentment, comporta una responsabilitat: la d’instaurar entre els laics, creients o no, però des de la tradició cristiana, la via de la pregària silenciosa i en quietud. Amigos del Desierto va sorgir a partir d’un recés de cap de setmana que vaig convocar el maig del 2014 per atendre la demanda de moltíssims lectors que em demanaven que els ensenyés a meditar.

Quin és l’itinerari que s’hi segueix? Quina orientació té? Ve a ser com un catecumenat?

Pretenem seguir l’itinerari de la mística cristiana, tal i com es planteja clàssicament: via purgativa, via il·luminativa i via unitiva. Amics del Desert és una xarxa de meditadors, creients i no creients, interessats a practicar el silenciament des d’un cep cristià: el dels pares i mares del desert, el de l’hesicasme. En cert sentit és un catecumenat, si bé d’ordre netament mistagògic. La meva pretensió és, amb tothom que s’hi vulgui afegir, acompanyar processos personals d’iniciació al Misteri.

Quin paper hi juga la litúrgia?

La clau de volta d’Amics del Desert és el silenci, el fons silenciós que ens constitueix; per a aquest fons s’hi arriba per algunes formes, en concret les de la paraula i el cos. És aquí on entra la litúrgia i la ritualitat. En els nostres recessos sempre hi ha rituals, a partir dels símbols per excel·lència del cristianisme (la cendra, l’aigua, la llum, el pa…), que pretenen, com és propi de tota ritualitat, segellar en un acte pautat el procés espiritual sobre el que s’està treballant.

És una xarxa de laics…

Sí, és una xarxa de laics. Qualsevol home o dona que estigui interessat en l’aprofundiment i la difusió de la vida interior hi és benvingut. Com és natural, la nostra xarxa també és oberta als preveres i als religiosos, però el destinatari natural d’Amics no és el qui ja té una referència espiritual o religiosa concreta, sinó els buscadors que encara no han trobat des d’on viure el seu anhel de plenitud.

Com és i què demana la gent que arriba a Amics del Desert? Tenen continuïtat?

Realment és gent molt diversa, cosa que per a mi és un criteri de veritat. En qualsevol cas, els Amics són generalment gent entre 40 i 60 anys, majoritàriament dones, d’un nivell econòmic mitjà-alt i més aviat allunyades de la institució eclesial. Aquest seria el perfil sociològic més freqüent. Un 30 per cent dels qui s’inicien en la meditació amb nosaltres, més o menys, després continuen en els nostres seminaris.

Comencem a treballar amb alguns col·lectius més específics, com ara hospitals (fent meditació amb malalts i amb professionals), escoles, infants… Però encara no en podem extreure conclusions.

 Com s’articula amb la resta de l’Església? Amics del Desert és reconegut i ben acceptat per la jerarquia eclesiàstica?

No arribem ni als tres anys de vida, de manera que tot és molt incipient; però et puc dir que el vincle amb la jerarquia és molt bo i que el meu bisbe m’ha facilitat un marc molt ampli per poder desenvolupar aquest projecte. La nostra associació potser rebi un cert reconeixement canònic en el futur, perquè el que ensenyem és pregària contemplativa. He de dir que, jo, com a prevere, sento que l’Església és casa meva i per a mi és molt important, decisiu, comptar amb el seu vist-i-plau.

Se segueix un estil de meditació d’arrels cristianes. Com ho viuen les persones que es manifesten no creients?

Jo percebo en els nostres contemporanis no només una fam de silenci molt gran, sinó un desig, més o menys explícit, de reconciliar-se amb la pròpia pàtria espiritual, és a dir, amb el cristianisme. Són molts els qui desitgen escoltar el missatge de Jesucrist en un llenguatge i amb una sensibilitat diferents als habituals.

Com s’articula la meditació i l’acció social? Són compatibles?

És clar que ho són. La pregària és l’única font perquè l’acció no derivi en activisme o en un simple frenesí. L’acció sense pregària no és apostolat. En qualsevol cas i més enllà de les iniciatives personals, l’acció de l’Amic del Desert és la difusió de la meditació. Aquesta és l’activitat apostòlica i humanitzadora a la qual els Amics del Desert ens sentim cridats.

Com t’ho fas, Pablo, per multiplicar-te, per donar resposta a aquesta múltiple demanda de silenci i meditació que es va donant a tot Espanya i que exigeix un continu moviment?

Faig el que puc, suposo que sovint m’equivoco i que deixo moltes demandes per atendre. Confio, en qualsevol cas, a continuar aprenent, i, sobretot, a anar callant més i desapareixent de l’escena progressivament, de manera que sigui Ell qui assumeixi tot el protagonisme.

(Entrevista de Mercè Solé publicada a la revista Foc Nou de juny/agost 2016)